Fomentar l’autoestima en els nens

Per què és important fomentar una autoestima sana en els nostres fills? Per a respondre aquesta pregunta us deixaré algunes dades. Els nens amb una autoestima baixa tenen major risc de sofrir algun trastorn mental durant l’adolescència com l’anorèxia, bulímia, ansietat o depressió, tenen un major risc de caure en les drogues i tenen molts problemes per a socialitzar-se d’una forma sana i equilibrada amb els seus iguals.

És vital donar-li eines per a fomentar una millor autoestima perquè quan arriben als 6 o 7 anys, els nens s’adonen que els altres els miren i els jutgen igual que ells miren i jutgen als altres. Això es diu la mirada social. Si quan arriben a aquesta edat no tenen una bona base i un bon amor propi o una autoestima sana, aquesta mirada social jutjarà i deixarà que decideixi per ells el seu pròpia autoconcepte. És a dir, valoraran més el que els altres jutgin d’ells que el que ells mateixos senten sobre si mateixos.

Els nens amb una autoestima baixa tenen major risc de sofrir algun trastorn mental durant l’adolescència.

Per això et donaré uns consells que podràs seguir en el teu dia a dia, durant les tasques quotidianes que fas a casa. Són maneres diferents de veure les situacions però que ajudaran al fet que els teus fills fomentin una autoconfiança i autoestima sana. L’autoestima sana és aquella que és equilibrada i farà que el teu fill respecti als altres i es respecti a si mateix, que respecti els seus sentiments i les seves necessitats.

1. Cuida el teu estat emocional

És molt important que quan et dirigeixis als teus fills estiguis, dins de les teves possibilitats, el més tranquil·la i el més relaxada possible. És molt important que quan et dirigeixis cap a ells siguis conscient d’aquesta dada que et diré. Quan parles amb els teus fills i li vols transmetre alguna cosa, uses el llenguatge oral, però quan fas aquesta transmissió oral ells només interioritzen el 7 per cent del que dius. El 93 per cent restant és el teu to de veu, la manera de dir-ho, els gestos que fas, una carícia, tot el que t’embolta, això és el que estàs transmetent realment. No és sol el que dius sinó com ho dius.

Per això és molt important que prenguis consciència d’això i que intentis, si notes que estàs nerviosa o ansiosa, respirar profund, relaxar-te, demanar-li a la teva parella que es quedi amb els nens i una estona després, tornes i et dirigeixes als teus fills. Si els transmets serenitat i tranquil·litat, ells reben aquesta informació i se senten segurs. La seguretat afavorirà la seva autoestima. En conseqüència, quan se senten en un ambient segur, aprendran a estar tranquils i relaxats. Si per contra és un ambient de nervis i de tensió, els hi transmets inseguretat i fa que no es relaxin i per tant, no interioritzin aquesta autoestima més sana.

Has de ser un adult sa i equilibrat perquè ells prenguin consciència d’això. Ésser conscient del teu estat emocional i si veus que no ets capaç i que estàs al límit, demana ajuda professional, perquè podràs superar-ho i ser la millor mare o el millor pare per als teus fills.

2. Accepta als nens pel que són

És fonamental acceptar les seves diferències, no els comparis i fes-los saber que hi ha molts tipus de talent. El teu fill pot jugar molt bé al futbol però que no se li doni tan bé muntar amb bicicleta. Fes-li-ho saber quan estigui muntant amb bicicleta caigui i vulgui deixar-ho, recordant-li que juga molt bé al futbol però que ha de millorar amb la bicicleta. Fixa’t en el llenguatge, no li dius que no ho fa bé muntant amb bicicleta sinó que ha de millorar. Li estàs donant l’embranzida que necessita perquè vulgui continuar muntant amb bicicleta.

També és important que no ho comparem, per exemple “mira quin bé ho fa el teu germà tu hauries de fer-ho així”. Has d’acceptar les diferències i animar-li al fet que continuï. Recorda que el missatge que sempre has de transmetre és que pot fer-ho tan bé com els altres.

3. Dóna-li als teus fills major autonomia

Deixa’ls ser més independents. A vegades pensem que per assignar-li l’obligació que quan s’aixeca ha de fer el llit, serà un nen molt infeliç. Res d’això és cert, tot el contrari. El nen és molt feliç quan reconeix que és part de la família i l’està ajudant. Així que no els tractis com a petits que no saben fer res, perquè la lectura que ells fan és “no sé fer-ho i no sóc capaç de fer res”.

Dóna’ls petites tasques adaptades a cada edat. Està molt bé que t’ajudin a casa perquè veuen que formen part, que estan ajudant i que el seu treball té unes conseqüències positives. Fins i tot quan són més majors per exemple, els demanem que ens facin les postres (una cosa senzilla com una macedònia), o que ens ajudin a cuinar. Després tots ens mengem el que han preparat i això els fa sentir molt bé. Estan participant i ens estan ajudant. Senten que estan integrant-se i que formen part essencial de la família.

Per exemple una mamà em preguntava què podia fer el seu fill amb tres anys. Perquè amb aquesta edat quan compraràs pots demanar-li a agafi productes i els fiqui en el carro. També pots demanar-li que t’ajudi a estirar el llençol. Són petits detalls del dia a dia amb què ells veuen que són capaços de fer-ho. Així que recorda no els subestimis i dóna’ls tasques que els encantarà i afavorirà moltíssim la seva autoestima.

No els subestimis i dóna’ls tasques que els encantarà i afavorirà moltíssim la seva autoestima.

4. Sigues just i coherent

A vegades el cansament quan arriba la nit i venim de treballar, tot aquest estrès quan els nens no es volen banyar i fan alguna una petita malifeta, provoca que ens deslliguem i els posem un càstig brutal. Sempre és millor que et prenguis cinc minuts per a ser justa i coherent. El teu fill ha fet una petita malifeta i està bé que el castiguis i que els seus actes tinguin alguna conseqüència, però de forma justa i equilibrada. Per exemple, si li estàs dient que es fiqui a la dutxa i a l’estona, després de repetir-lo moltes vegades, està donant tombs per l’habitació sense fer cas, podem dir-li “si has perdut el temps, a l’hora de contar el conte aquesta nit no hi haurà temps perquè ho has perdut per estar aquí jugant”. Això és una conseqüència que ell hagi perdut el temps, així que demà intentarà donar-se més pressa. No pots castigar-ho durant una setmana sense conte ja que seria desproporcionat. Així que abans de castigar respira i sigues justa i coherent. Acompanya-ho en el càstig (encara que no li llegeixis el conte estàs amb ell) perquè és molt dur tenir un càstig, però passar per això sol és molt més dur.

Recorda, converteix-te en un adult sa i equilibrat emocionalment, pren consciència d’això i treballa-ho. Accepta als nens pel que són. Aprecia les seves diferències i no els comparis. Dóna’ls més autonomia i assigna’ls tasques de casa que ells puguin realitzar i sentir-se bé. Sigues justa i coherent amb els càstigs o en les conseqüències, acompanyant-los en ella.

Vídeo sobre l’autoestima infantil