El Trastorn de Personalitat per Evitació (TPE) es caracteritza per un patró generalitzat d’inhibició social, que es manifesta en la restricció de les interaccions socials a causa de sentiments intensos d’inadequació i una hipersensibilitat a l’avaluació negativa per part dels altres. Aquesta inhibició no sols limita les interaccions socials, sinó que també pot interferir amb el funcionament general i el benestar emocional de la persona afectada. És essencial comprendre que no és simplement timidesa excessiva o introversió, sinó més aviat un trastorn psicològic complex que afecta múltiples aspectes de la vida de qui el pateix.
És molt important reconèixer la naturalesa multifacètica del TPE i les seves ramificacions en la vida quotidiana. Aquest trastorn no sols afecta les relacions interpersonals, sinó que també pot influir en la vida laboral, acadèmica i emocional de la persona afectada. A més, pot manifestar-se de manera diferent en cada individu, la qual cosa subratlla la importància d’una avaluació integral d’aquest trastorn.
Signes i símptomes del TPE
Com en la majoria dels trastorns, per a poder proporcionar una solució més efectiva als qui ho pateixen, és crucial poder identificar els signes i símptomes del TPE de manera primerenca. Alguns dels indicadors clau són:
Sentiments d’inadequació. Les persones amb TPE solen experimentar una profunda sensació d’incompetència i desvaloració en diverses àrees de la seva vida, la qual cosa pot portar-les a evitar situacions que perceben com a desafiants o amenaçadores per a la seva autoestima.
Hipersensibilitat a l’avaluació negativa. La preocupació excessiva pel judici i la crítica dels altres pot portar a evitar situacions socials o laborals en les quals se sentin exposats a l’escrutini dels altres.
Evitació d’interaccions socials. Les persones amb TPE tendeixen a limitar les seves relacions socials i a evitar activitats grupals o situacions noves per temor al rebuig o al ridícul.
Impacte en l’àmbit laboral i personal. Com hem comentat, fins i tot pot interferir en el desenvolupament professional i en la capacitat per a establir i mantenir relacions saludables, la qual cosa pot portar a la pèrdua d’oportunitats i a l’aïllament social.
Detecció precoç
La detecció precoç és fonamental per a proporcionar els recursos necessaris als qui ho experimenten. Tant els propis afectats com les persones pròximes poden exercir un paper important en aquest procés. Informar-se sobre els signes i símptomes pot ajudar a reconèixer-los en un mateix o en les persones que ens envolten.
Establir un espai segur i de confiança per a parlar sobre els sentiments i preocupacions relacionats amb la salut mental pot facilitar la detecció precoç. Fomentar la comunicació oberta i sense judicis pot ajudar a identificar els desafiaments que enfronta la persona i buscar solucions junts.
És important estar atents als patrons de comportament característics del TPE, com l’evitació de situacions socials o laborals, la baixa autoestima i l’autocrítica excessiva, pot ajudar a identificar possibles senyals d’alerta i buscar ajuda professional quan sigui necessari.
Per a comprendre millor el trastorn, aquí hi ha alguns exemples que il·lustren com pot manifestar-se en la vida quotidiana:
Evitació d’oportunitats laborals. Una persona amb TPE podria evitar postular-se per a un ascens en el treball o canviar d’ocupació, fins i tot si tenen les habilitats necessàries, a causa de la por de ser jutjats o rebutjats pels seus col·legues o superiors.
Aïllament social. A vegades els afectats poden evitar activitats socials com a festes, reunions o esdeveniments socials, tement sentir-se avergonyit o rebutjat pels altres. Prefereixen quedar-se a casa i evitar qualsevol interacció social que els exposi a possibles crítiques o avaluacions negatives.
Dificultats en les relacions personals. També és comú que tinguin dificultats per a establir i mantenir relacions pròximes a causa de la seva por al rebuig o a ser ferits emocionalment. Poden evitar iniciar noves relacions o mantenir-se distants fins i tot en relacions existents.
Autoavaluació negativa. Tenir una baixa autoestima i una autocrítica excessiva també poden ser símptomes que ens poden fer sospitar. Poden sentir que no són prou bons o dignes en comparació amb els altres, la qual cosa els porta a evitar situacions que podrien posar-los en risc de confirmar aquestes creences negatives sobre si mateixos.
Recolzament professional i tractament
Hem de tenir en compte que l’evitació constant i l’autoavaluació negativa poden augmentar el risc de desenvolupar altres problemes de salut mental, com la depressió o l’ansietat, ja que la persona se sent atrapada en un cicle d’evitació i malestar emocional. Per això us recomanem buscar ajuda professional per a iniciar un procés de tractament i recuperació al més aviat possible
Teràpia individual
La teràpia individual és una intervenció fonamental en el tractament de múltiples trastorns. Com a terapeutes especialitzats en trastorns de la personalitat, podem treballar de manera col·laborativa amb la persona afectada per a explorar els pensaments, sentiments i comportaments que contribueixen al manteniment del trastorn. A través d’enfocaments terapèutics basats en l’evidència, es poden identificar els patrons de pensament negatiu i les creences limitants que alimenten el problema.
Desenvolupament d’habilitats Socials
A més de treballar els aspectes cognitius del TPE, el tractament també pot centrar-se en el desenvolupament d’habilitats socials i d’afrontament. Això pot incloure la pràctica de tècniques d’assertivitat o la millora de la comunicació interpersonal. A través de l’adquisició d’aquestes habilitats, s’aconseguirà que la persona se senti més capacitada per a enfrontar situacions socials desafiadores i conrear relacions més satisfactòries.
Suport psicosocial
En fases més avançades de la teràpia, a vegades, participar en grups de suport i programes de rehabilitació psicosocial pot complementar la teràpia individual en proporcionar un entorn de suport i comprensió. En aquests grups, els individus poden compartir experiències, rebre retroalimentació constructiva i aprendre estratègies d’afrontament. A més, la participació en activitats recreatives i socials dins d’un entorn segur i estructurat pot ajudar a reduir l’aïllament social i promoure la connexió amb els altres.
Farmacoteràpia
Si bé la teràpia farmacològica no és l’enfocament principal en el tractament del TPE, en alguns casos pot considerar-se com una opció complementària. Els medicaments com els antidepressius i els ansiolítics poden ajudar a reduir els símptomes d’ansietat i depressió associats, proporcionant alleujament addicional mentre es treballa en la teràpia.
El Trastorn de Personalitat per Evitació és una condició mental que afecta enormement la vida diària i les relacions socials dels qui el pateixen. No obstant això, amb el suport adequat i el tractament oportú, és possible superar els desafiaments associats amb aquest trastorn i millorar la qualitat de vida. En aquest sentit, és fonamental promoure la consciència pública sobre el TPE i eliminar l’estigma associat als trastorns de la personalitat, perquè aquells que ho pateixen puguin rebre el suport i la comprensió que mereixen.
