El trastorn per afartament está classificat dins dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) que ha captat cada vegada més l’atenció en l’àmbit de la salut mental. Malgrat la seva relativa discreció en comparació amb altres trastorns com l’anorèxia i la bulímia, el seu impacte en la vida diària dels qui l’experimenten no ha de subestimar-se.
El terme “afartament” engloba un fenomen complex que va més enllà del simple fet de menjar en excés. Es tracta d’una ingesta compulsiva d’aliments en un període de temps relativament curt, acompanyada per una sensació aclaparadora de falta de control. Les persones que experimenten episodis de afartament solen descriure una sensació de discrepància entre el seu comportament alimentari i les seves pròpies percepcions de salut i benestar. En aquest article, analitzarem detalladament com es manifesta aquest fenomen i quines són les seves implicacions per a la salut mental i física.
Símptomes i manifestacions
Els símptomes del trastorn per afartament poden variar en la seva intensitat i freqüència, però comparteixen unes certes característiques comunes. Per exemple, els episodis recurrents d’ingesta compulsiva, la sensació de falta de control sobre l’alimentació i l’angoixa emocional que acompanya a aquests episodis. A continuació, aprofundirem en aquests aspectes per a comprendre millor com es manifesta.
Episodis recurrents d’ingesta compulsiva:
Durant aquests episodis, les persones afectades consumeixen grans quantitats de menjar en un curt període de temps, sentint una urgència irresistible de menjar que va més enllà de la sensació de fam física. Aquests episodis poden ocórrer amb una freqüència variable, des de diverses vegades al dia fins a diverses vegades a la setmana, i sovint estan desencadenats per factors emocionals com l’estrès o l’ansietat.
Sensació de falta de control
Una característica distintiva del trastorn per afartament és la sensació aclaparadora de falta de control durant els episodis d’ingesta compulsiva. Malgrat els esforços per aturar-se o controlar la quantitat de menjar consumit, les persones se senten impotents per a resistir la urgència de menjar en excés. Aquesta sensació de falta de control pot generar sentiments de culpa, vergonya i desesperança.
Angoixa emocional
Els episodis d’afartament solen estar acompanyats d’una intensa angoixa emocional. Es pot experimentar una barreja d’emocions com a ansietat, tristesa, culpa i frustració abans, durant i després d’un afartament. Aquesta angoixa emocional pot ser desencadenada per una varietat de factors, inclosos els problemes d’imatge corporal, l’estrès o els desafiaments emocionals latents, i pot perpetuar el cicle de comportament compulsiu en buscar el menjar com una forma d’alleujament temporal.
Impacte en l’autoestima
També pot tenir un fort impacte en l’autoestima i la qualitat de vida dels qui l’experimenten. Els sentiments de vergonya i culpa associats amb els episodis d’afartament poden erosionar l’autoestima i provocar un aïllament social. A més, el cicle de comportament compulsiu pot interferir amb les activitats diàries, el treball, les relacions interpersonals i la salut física, la qual cosa contribueix a una disminució general en la qualitat de vida.
Cicle viciós
Els símptomes del trastorn per afartament tendeixen a formar un cicle viciós en el qual els episodis d’ingesta compulsiva condueixen a sentiments de culpa i vergonya, que al seu torn augmenten l’angoixa emocional i la urgència de buscar alleujament a través del menjar. Aquest cicle perpetua el comportament compulsiu i dificulta la millora sense intervenció terapèutica.
Abordatge terapèutic
El tractament requereix un enfocament comprensiu i personalitzat que abordi tant els aspectes físics com els emocionals del trastorn. Existeixen diferents modalitats terapèutiques que s’han demostrat efectives en el seu tractament, des de la teràpia cognitiu-conductual fins a la teràpia breu estratègica. A més, és important l’enfocament multidisciplinari que involucri a professionals de la salut mental, nutricionistes i altres experts per a oferir un suport integral.
Teràpia Cognitiu-Conductual
La teràpia cognitiu-conductual (TCC) ha sorgit com un dels enfocaments terapèutics més efectius per al trastorn per afartament. En centrar-se en identificar i desafiar els pensaments i comportaments disfuncionals associats amb l’alimentació, la TCC ajuda a les persones a desenvolupar estratègies més saludables per a guiar la seva relació amb el menjar. A més, s’exploraran estratègies terapèutiques específiques, com anotar els sentiments durant els episodis i la pràctica de tècniques de relaxació, que poden ajudar a reduir l’ansietat i millorar el control sobre la ingesta alimentària.
Enfocament multidisciplinari en el tractament
Atès que el trastorn per afartament afecta tant a la salut mental com a la física, és fonamental plantejar el seu tractament amb un enfocament multidisciplinari. Això implica la col·laboració entre diversos professionals de la salut, inclosos psicòlegs, psiquiatres, nutricionistes i altres experts. En treballar en equip, es pot treballar de manera més efectiva cada aspecte del trastorn, aportant als pacients un suport integral i personalitzat al llarg del seu procés de recuperació.
En definitiva, aquest trastorn encara que desafiador, no ha de ser un camí sense esperança. El trastorn per afartament és una condició complexa que pot tenir un impacte significatiu en la vida dels qui el pateixen. A través del coneixement, la comprensió i el suport adequat, és possible trobar el camí cap a la recuperació. Mai perdeu l’esperança i recordeu que sempre hi ha ajuda disponible per a aquells que la necessiten.
