Cada vegada més acudeixen a la nostra consulta pares que se separaran i ens pregunten quina és la millor manera d’explicar-li-ho als nens. Això em sembla meravellós perquè el fet que busquin ajuda per a fer-ho bé ja és fer-ho bé.
La separació genera molta angoixa en els nens i d’aquesta angoixa acaben apareixent els sentiments de culpa, perquè pensen “si m’hagués portat millor igual ells no s’haurien separat”, o “si no m’hagués barallat tant amb la meva germaneta ells no s’haurien separat”. Els nens tenen aquesta tendència a acte culpabilitzar-se de tot. Quan són una miqueta majors potser poden arribar a expressar aquests sentiments, però quan són petits no els entenen bé i simplement se’ls queden i noten l’angoixa.
Les repercussions d’aquesta situació que normalment em trobo en nens d’entre 3 a 6 anys d’edat són: ansietat, pors sobretot a la nit o por quan han d’anar a buscar una mica sols a una altra habitació, somatitzacions, mals de panxa, maldecaps, regressions tornant a etapes que ja tenien superades. És com si fessin alguns passos enrere com per exemple que se’ls torna a escapar el “pipí” o s’aguanten la “caca”. També és molt comú que apareguin conductes molt impulsives per no ser capaços de gestionar empipaments o externalitzen el sentiment de ràbia.
En aquest article trobaràs una guia que t’ajudarà en tot el procés d’explicar-los als teus fills que us separeu i ajudar-te a baixar el nivell d’angoixa dels teus fills.
1. Els explico la veritat?
Aquesta pregunta té una única resposta. Els nens necessiten que els expliquem la veritat, adaptant-la a la seva edat. No és bo que els maquillem moltíssim una història o que els expliquem una altra cosa diferent, perquè si ho fem, a poc a poc aniran descobrint que aquesta història que els hem explicat és irreal i és com anar torturant-los a poc a poc. Van descobrint amb les petites coses del dia a dia que els seus pares els han mentit. Us poso diversos exemples del que jo m’oposat en consulta perquè entengueu a què em refereixo:
Els nens necessiten que els expliquem la veritat, adaptant-la a la seva edat.
“Papà s’ha anat perquè ara ha de viure amb l’avia perquè necessita cuidar-la” No, no és cert que papà s’ha anat per això. Llavors què ocorre? El temps passa i papà no torna; papà i mamà no es fan carnyos o afectes; que l’avieta està bé. El nen va lligant caps i va veient que el que li has explicat no és cert. Aquesta situació que s’allarga en el temps en la qual el nen percep aquesta inseguretat, és desastrosa. Habitualment genera una angoixa que fa aparèixer sentiments de culpa en el menor.
Per tant, cal explicar-los la veritat, que papà i mamà se separen. Els nens són petitons però no els menyspreïs i explica’ls la veritable situació. Això els generarà més seguretat i el sentiment d’angoixa es reduirà molt més ràpid en el temps.
Expliquem la veritat, però una veritat adaptada a la seva edat. Per exemple, moltes vegades quan les separacions vénen per terceres persones, els pares i mares dolguts i moguts per la tristesa, els diuen als nens que papà o mamà s’ha anat perquè s’ha enamorat d’una altra persona i ja no vol estar amb ell. Això genera moltíssims dubtes, perquè per a començar, posa en dubte que l’amor sigui per sempre i ells poden arribar a pensar que si no és per sempre, l’amor cap a ells també es pot acabar. És molt important diferenciar entre l’amor d’enamorament de parella i l’amor paternal o maternal que és per a tota la vida. Per exemple, pots explicar-los que us heu separat perquè ja no esteu enamorats i ja no sou nuvis.
2. Que canviarà amb la separació?
Has de deixar-los molt clar el que canviarà i el que no, donant-li molta importància al que no canviarà. Has de pensar que quants menys canvis per a ells molt millor, però que evidentment canviaran moltes coses.
Has de deixar-los molt clar el que canviarà i el que no, donant-li molta importància al que no canviarà.
Li ho expliquem perquè són capaços d’entendre-ho, per exemple: “papà i mamà viuran separats. Les vacances a partir d’ara les farem separats, etc.” Les petites coses que canviaran les expliques i a continuació expliques tot el que no canviarà. Què és el que no canviarà? a part de l’amor cap a ells, doncs situacions concretes. “No canviaràs de col·legi, continuaràs veient als avis els caps de setmana, continuaràs tenint als teus amics, continuaràs fent les extraescolars que fas, etc.”. Perquè enumerar totes les coses que no canviaran en la seva vida els donarà seguretat en aquest procés tan angoixant.
Explica’ls que es trenca la parella però no la unitat familiar, que és el que ells entenen que formen part. Per a això m’agrada molt usar el terme nuvis, perquè és un rol amb el qual ells juguen al pati del col·legi, i entenen que és un concepte que pot no ser durador en el temps. Per exemple “papà i mamà us continuem volent moltíssim però ja no ens volem com a nuvis. Us estimarem sempre perquè som el vostre papà i mamà i som feliços quan juguem amb vosaltres, quan us llegim un conte a la nit, quan berenarem junts…” Aquest concepte d’amor parental, del que us agrada fer junts als papàs, es continua mantenint.
3. Donar-vos les gràcies davant dels vostres fills
Pot ser una situació difícil en aquests moments per a algunes parelles, però has de posar per davant el benestar dels teus fills. Es tracta de donar-vos les gràcies davant dels nens al papà i a la mamà perquè us heu donat uns fills meravellosos. Per exemple: “voldré sempre a papà perquè al costat d’ell he pogut tenir a aquests fills meravellosos, així que moltes gràcies papà per haver-me’ls donat, ets el millor papà que podia trobar per als meus nens”. El mateix el papà li dóna les gràcies a mamà davant dels nens, així ells entenen que aquest amor de família sempre serà allí i el que s’ha trencat és l’amor de “nuvis”.
4. Deixar-lis clar que la separació és per sempre
Deixar molt clar que és una decisió per sempre. Deixar portes obertes genera angoixa. Ja ens passa als adults que quan deixem portes obertes estem en aquesta tortura constant, però als nens els afecta molt més. Deixar clar que és una decisió que s’ha pres i que és una cosa que serà per sempre. Evidentment no sabem si la situació canviarà d’aquí a uns anys, la vida dóna moltes voltes i tot pot canviar, però no els deixem portes obertes perquè això els genera molts dubtes.
Deixa’ls clar que la separació és per sempre encara que pensis que pot canviar en el futur. Deixar portes obertes genera molta angoixa.
També em refereixo que, en algunes situacions del dia a dia, hem de ser coherents amb aquesta idea que no canviarà. Per exemple, està bé que si celebrem l’aniversari dels nostres fills, la nostra anterior parella vingui a l’aniversari, perquè els nens poden entendre que en l’aniversari els papàs s’ajunten per a celebrar-lo. En canvi, els provocaria molta angoixa que cada divendres a la nit papà i mamà s’ajuntin a casa per a veure una “peli” i que papà es quedi a dormir. Això provocaria molts dubtes, perquè els nens creen fantasies. Són fantasies que nosaltres podem tenir clar que no succeiran però ells sempre voldran que passin. Per això tornaríem a la roda de generar angoixa, culpa, dubtes sobre el futur i el que passarà. Tornem a la inseguretat, problemes amb l’autoestima, amb l’autoconcepte, entre altres.
Espero que amb aquest petit guió t’ajudi en el procés de comunicar-li als teus fills que us separeu, que encara que no t’ho sembli, és un procés molt més difícil per a vosaltres que per als nens, sempre que prenguis les decisions pensant en el benestar dels més petits.
També pots veure el vídeo sobre com explicar-li el divorci als nens.
