Durant les diferents etapes del creixement i desenvolupament dels teus fills, és normal que en algunes ocasions et preguntis si els canvis que està experimentant són normals. No són pocs els casos que, adduint al fet que “només són nens” o prenent com a referència a familiars o amics que, de manera benintencionada ens expliquen que a ells o als seus fills els passaven coses similars i que no ens preocupem, acabem sol·licitant ajuda tard i per tant dificultant tot el procés terapèutic.
Com saber si necessito un psicòleg?
Per a saber quan acudir al psicòleg és necessari que paris esment al comportament dels teus fills i als signes d’alarma. En qualsevol cas, no et quedis amb dubtes i si tens alguna acudeix o contacta amb un professional. Sense voler ser exhaustiva, t’exposaré una sèrie de situacions en els quals, si detectes algun d’aquests signes en el teu fill, sens dubte és el moment d’anar al psicòleg.
Aparició de conductes violentes
Quan el nen té reaccions agressives inexplicables, s’enfada o es frustra i explota sense sentit, pega, trenca coses, crida o es fa mal. Totes aquestes conductes són simptomàtiques que el nen està passant per una situació que el desborda. Normalment ells no tenen recursos i per tant no són capaços de gestionar-la. En aquestes situacions hi ha alguna cosa que li està afectant enormement el teu fill i per desgràcia no sap expressar-ho i necessita ajuda per a poder treure-ho.
Dolors constants de panxa o cap, sense explicació mèdica
Els signes de somatització són molt normals en els nens que estan passant per alguna situació difícil que no saben gestionar. Això pot ser un símptoma seriós d’estrès. Una situació que per a nosaltres pot mancar d’importància, pot ser que ells l’estiguin vivint d’una forma totalment diferent. A vegades els dubtes o la incertesa, genera por, ansietat i estrès. Per contra, pot ser que una situació que considerem molt traumàtica com la mort d’un familiar, puguin gestionar-la sense grans problemes. Per tant, tingues en compte que la importància del fet en si no és el més destacable en aquests casos. L’important és com el teu fill l’està vivint interiorment i per això és tan necessari que paris esment a aquests símptomes.
Problemes per a mantenir l’atenció
Quan les famílies vénen a consulta per a fer una avaluació del seu fill perquè en el col·legi els diuen que està presentat problemes d’atenció, sempre a part de passar les proves cognitives i atencionals, afegeixo una avaluació emocional. Això és una cosa que moltes vegades els pares els costa entendre. “No, és igual, mira-li només l’atenció”, és la frase que més escolto quan explico tot el procés. A vegades costa molt entendre que la part emocional pugui generar un bloqueig, de tal manera que el nen sigui incapaç de controlar l’atenció. És un signe molt evident sobretot si és un nen que abans no havia presentat aquest problema. Un bloqueig emocional no sols causa problemes en l’atenció, sinó un bloqueig en tot el procés d’aprenentatge. L’atenció és imprescindible per a continuar avançant en tots els aspectes maduratius de la vida.
Regressions de conductes que ja havien estat superades
Una regressió es refereix a fer un pas enrere en l’evolució natural del nen i torna a etapes que s’havien superat abans. Reapareixen pors nocturnes, malsons, tornen a tenir problemes per a mantenir el control d’esfínters pel que se’ls escapa el “pipí” de nit o de dia, o bé retenen la “caca” generant restrenyiment, tornen a reclamar el xumet, etc. Tot això és un mecanisme de defensa on els nens inconscientment tornen al passat, a altres moments viscuts en els quals se sentien assegurances i protegits.
Les regressions poden donar-se davant un canvi important en les seves vides com l’arribada d’un germà, un canvi de col·legi o una separació. Cal tractar-ho amb normalitat i fer costat al nen, però si no va desapareixent a poc a poc a mesura que el nen va sentint-se segur en aquesta nova etapa, has de consultar a un professional perquè us ajudi. Buscar ajuda tant a per a tu com per al nen, a sanar aquest sentiment perquè no acabi constituint un trauma futur.
Nens que es tornen retrets
Imagina’t que sense cap explicació aparent apareix un canvi en la seva conducta habitual. Deixa de ser tan sociable i es mostra més retret en reunions socials. A casa es mostra més trist i callat, pot ser que deixi de mostrar interès pels jocs o activitats que abans li motivaven, prefereix estar sol, li costa dormir o es desperta de nit. Aquest símptoma pot ser difícil de detectar, però és dels més importants a tractar ja que sol ser símptoma que hi ha un trauma latent que està generant molt dolor.
Recorda, si detectes un o diversos d’aquests signes en el teu fill, has de parar esment i si no millora en pocs dies et recomano que consultis amb un psicòleg sanitari. Junts podem ajudar-los.
Image designed by Freepik